Una dieta saludable i senzilla pel nostre benestar

Cocinar con productos de temporada / cuinar amb productes de temporada
Una cocina sana no tiene que ser aburrida, el tiempo tampoco puede ser una excusa / Una cuina sana no ha de ser avorrida, el temps tampoc pot ser una excusa

 

Una dieta saludable i senzilla pel nostre benestar

Una dieta saludable ajuda a trobar-nos millor i a mantenir el pes a ratlla. Hem gaudit de menjars copiosos a nadal i a més amb aquesta pandèmia ens hem convertit en persones més sedentàries. Tot això no ens ajuda, a més per l’estrès i l’ansietat que ens genera tot el tema Covid ens estem oblidant dels bons hàbits  alimentaris.

Una bona nutrició ens ajuda a tenir una salut de ferro a més de controlar el pes i ens permet aprimar. Si et planteges un canvi d’hàbits alimentaris, des del nostre centre oferim la possibilitat d’ajudar-vos a portar aquest control que necessites per un professional, donar-vos pautes bàsiques de nutrició i consells a més de saber si ho fas bé, així com especialistes que poden tractaràn el teu cas si parlem de problemes relacionats amb el metabolisme… Comptem amb grans professionals; endocrins, digestius, nutricionistes… Per a nosaltres és important, el vostre benestar.

El menjar sa no té perquè ser un menjar avorrit, tampoc ha de suposar passar moltes hores en la cuina, aquí us adjuntem algunes receptes que esperem que us agradin i us serveixin per planificar el menú d’un dia. 

Porridge de civada amb fruits vermells

Temps 5 min Racions: 1 

Ajuda a depurar l’organisme

Ingredients

  • 40 gr. de civada suau
  • 1 got de llet vegetal (la meva és de civada)
  • 1 cullereta de canyella
  • 1 cullereta de mel
  • 4 ametlles crues
  • 1 cullereta de llavors de xia
  • Un grapat de fruits vermells (nabius, gerds i mores)

Elaboració

  1. Mescla la civada amb la llet i escalfa-la en el microones 2 minuts a màxima potència. Treu-la, remou i deixa-ho reposar altres 2 minuts.
  2. Afegeix una cullereta de canyella i una mel. Mescla bé amb la civada.
  3. Decora amb ametlles picades, llavors de xia (lli sèsam, cànem), i un grapat de fruits vermells (nabius, gerds i mores). També podem usar el que tinguem a mà com a fruita seca, maduixes, plàtan, magrana..

 

Canelons d’Albergínia i carabassó

Temps 30 min. Racions: 2

Funciona perfecte com a plat únic

Ingredients

  • 1 Carabassó
  • 1 Pit de pollastre
  • 1 Albergínia
  • Formatge ratllat
  • Sal 
  • Oli d’oliva / oliï de tòfona

Elaboració

  1. Cal rentar bé l’albergínia i talla-la en làmines del mateix gruix una mica menys d’1 cm.
  2. A la paella amb una mica d’oli, farem les làmines d’albergínia. Passar i reservar.
  3. En una altra paella cuinarem el pit de pollastre amb una mica de sal i reserva. Quan estigui fred, amb una picadora o amb una mica més de paciència, amb un ganivet, esmicola el pollastre.
  4. Ara hem de rentar i tallar daus el carabassó. Podem aprofitar la mateixa paella que hem emprar per saltejar el pollastre, posa el carabassó a foc mitjà amb una mica de sal fins que s’estovi. Una vegada tenim el carabassó al dente, agreguem el pollastre esmicolat i ho regirem tot. Si tens oli de tòfona afegeix en aquest moment un doll, si no oli d’oliva i deixar al foc un parell de minuts més.
  5. Entretant podem posar una capa de salsa de tomàquet al fons del recipient que farem servir pel forn.
  6. Aldamunt de cadascuna de les  làmines d’albergínia posem una mica del farciment de la paella i tanquem com si fos un caneló. Repeteix l’operació tantes vegades com et permeti la quantitat de farciment.
  7. Ara només queda afegir formatge per damunt dels canelons i ficar-los al forn uns 3-4 minuts, fins que el formatge resti fos.

Opcions

El farciment pots posar el que vulguis, queda molt bé si afegeixes bolets o xampinyons, a també una mica de ceba. Només talleu-les a trossets i afegir-ho juntament amb el carabassó. Agregar espècies també li donarà un toc especial (curri, comí…). si veieu que el farciment et queda molt sec pots afegir una mica de llet.

Pizza sense massa de pizza

Temps 20 min Racions: 2

Un sopar sa i divertit

Ingredients

  • 1 Carabassó
  • 4 cullerades de salsa de tomàquet
  • 3 rodanxes de formatge light
  • Pernil de gall dindi o de York
  • Orenga
  • Un polsim de sal
  • Pinya (opcional)

Elaboració

Hem d’elaborar la pizza a la mateixa safata que fem servir per al forn i per posar-la a la taula. Cal tenir en compte que no és una base tan sòlida com la pizza tradicional i es pot desmuntar. Una opció és emprar paper de cuina que ens ajudarà a moure-la i que no es desmunti

  1. Rentem el carabassó i el tallem en tires llargues, del mateix gruix. Si teniu mandolina millor.
  2. Per la base de la pizza, disposem les tires de carabassó formant un cercle i emplenant-lo sencer. Salem una miqueta.
  3. Untem la base de carabassó amb tomàquet, posem bastant quantitat perquè després ens quedi sucosa. Empolvorem una bona quantitat d’orenga per damunt i la completem amb els ingredients que ens vinguin de gust. En aquest cas hem utilitzat tires de formatge i quadrats de gall dindi (opcional pinya). altres opcions podem ser tonyina al natural i formatge…
  4. Enfornem, amb el forn prèviament escalfat a 250 graus, durant 8-10 minuts.

 
Finalment, fes servir verdures de temporada i gaudeix menjant sa i a bon preu.

L’ideal sempre és realitzar 5 menjars al dia, perquè no arribis amb molt de fam és millor prendre’s un tentempié a mitjan matí i a mitjan tarda, que pot ser un iogurt, una mica de fruita o fins i tot hummus amb crudités de pastanaga.

Si et sembla interessant i t’atreveixes a provar les receptes, deixa un comentari al nostre Facebook

Et fa mala olor l’alè amb la mascareta?

mal ale amb mascareta

Et fa mala olor l’alè amb la mascareta?

La mascareta és un dels elements definitoris de la situació sanitària que vivim a causa del Covid. Ara ja la percebem com d’ús normal i és una de les principals mesures preventives que ajuda a frenar els contagis del coronavirus. Amb el seu ús ens protegim a nosaltres mateixos de les gotetes que s’expulsen en parlar o en respirar o en esternudar i alhora protegim als altres evitant que les nostres pròpies gotetes es dispersin, ja que és la principal via de transmissió.

Al principi va haver-hi controvèrsia, des del passat dia 21 de maig segons una ordre ministerial és obligatori el seu ús per part de tota la població a partir dels 6 anys.

Obligatorietat l’ús en transports públics, que afecta també la vida al carrer i establiments tancats, sempre que no es pugui garantir la distància de seguretat de 2 metres.

El seu ús a suposat acostumar-se a les petites incomoditats que causa: dificultat i angoixa en usar-les, aparició de lesions a la pell com a enrogiments, acne, etc. que ens obliga a tenir més cura de la pell de la cara, aprendre a ajustar-la per a evitar l’enfarfec/nosa de que s’entelin els crystals de les ulleres pel baf…

Una altra molèsties és l’olor desagradable que pot aparèixer en la mascareta. Això pot ser degut a l’ús inadequat (excedir les hores recomanades d’ús) o per un problema de salut.

Que causa la mala olor?

En respirar expulsem la saliva i altres partícules que es van concentrant el teixit de la mascareta, que es caracteritza per ser impermeable, quan aquestes partícules s’assequen és quan es pot arribar a percebre l’olor desagradable

Una altra causa pot ser, que la persona ja tingui un problema d’halitosi o mal alè. És un problema que el sofreixen o han sofert un 25% de la població i pot ser degut a innombrables causes. A vegades és fàcil i es té clara quina és la causa en unes altres és una pista que alguna cosa no funciona bé i que ens avisa que podem tenir alguna malaltia que encara no s’ha diagnosticat.

Les causes més comunes del mal alè

Segons algunes fonts mèdiques gairebé el 90% dels casos s’originen en la boca, pel fet que es produeixen massa gasos en la cavitat bucal. Les causes més habituals són els bacteris que provoquen la periodontitis. La llengua vellosa, provoquen que s’acumulin restes i generen bacteris que augmenten el risc de sofrir halitosi.

Però què passa amb el 10% restant? una gran part prové de l’aparell digestiu. El reflux gastroesofàgic o la heliocobacter pylori poden ser el causants. En resum aquest 10% pot ser degut a:

    • L’aparell respiratori
    • A l’aparell digestiu
    • Origen sistèmic

 

causes de l'halitosi

També pot ser degut a altres causes no patològiques,

causes circumstancials que origina sequedat bucal o la ingesta d’uns certs aliments o mals hàbits, com: Parlar durant molta estona, després de fer esport, en aixecar-se sol produir-se episodis de mal alè degut a la falta d’hidratació. També aliments com l’all, l’alcohol i el tabac pot causar aquests problemes.

Que cal fer per a evitar-ho?

Aquí van uns consells per prevenir aquesta olor desagradable:

    1. Canviar les màscares per una nova, seguint les instruccions del fabricant. Les màscares quirúrgiques provoquen menys sensació d’halitosi que les FFP2
    2. Recórrer a esbandides amb xilitol un parell de vegades al dia.
    3. Mastegar xiclets o caramels amb xilitol o sorbitol. Ens servirà per a combatre el mal alè, en mastegar o xuclar generem saliva, que hidrata la boca i realitza un efecte neteja.
    4. Mantenir una correcta higiene bucodental. Raspallar-se les dents i les genives després dels menjars durant 2 minuts.
    5. Evitar fumar i consumir begudes alcohòliques.
    6. No consumir aliments com la ceba, l’all i el cafè, són aliments que solen causar un alè desagradable, i mantenir una alimentació equilibrada, sana i saludable.
    7. Beure suficient aigua. Beure aigua durant tot el dia, en espacial en aixecar-te per a impedir la sequedat en la boca.Al final, per allò de “Qui no es consola és perquè no vol”, aquesta mala olor pot ser una alerta, un crit d’atenció del nostre organisme per a ajudar-nos a detectar malalties i poder posar solucions. Si veus que després de seguir aquestes 5 recomanacions l’olor persisteix, No el dubtis,
    8. Consulta amb un professional mèdic per detectar l’origen.

 

Sense por a la revisió mèdica urològica

chequeo periódico urológico
sin miedo a una revisión urológica

 

Sense por a la revisió mèdica urològica

Mai ens cansarem d’insistir en la necessitat de fer-se una revisió urològica periòdica dels homes. Les dones tenen molt clar quan començar a acudir a revisions ginecològiques, els qui semblen no tenir-ho prou clar són els homes. Però, quan trepitjar per primera vegada la consulta de l’uròleg?, no és millor anar a revisions periòdiques? perquè és un tema tabú? què em trobaré en la consulta?.

La visita a l’uròleg és una pràctica poc habitual. En moltes ocasions és un tema tabú. Anar a l’uròleg es veu públicament com tenir problemes sexuals, la qual cosa porta a molts homes a ocultar-ho per vergonya. En altres casos és la por d’enfrontar-se a una primera consulta, encara que el més trista és, que els més reticents a una revisió mèdica semblen ser els joves.

Quan realitzar la primera visita?

No hi ha una edat exacta per a realitzar una primera visita encara que, diferents societats internacionals, com l’Associació Europea d’Urologia, recomana una primera revisió als 40 o 45 anys en els homes i que a partir dels 50 hauria de ser cita obligatòria cada any. Cal aclarir que, en cas de tenir antecedents familiars en patologies relacionades amb la urologia, es recomana començar abans amb les revisions mèdiques. Aquestes revisions poden suposar la detenció amb antelació de malalties que en molts casos són asimptomàtiques durant un període llarg, i que quan es comencen a sentir els símptomes a vegades ja és massa tarda o es compliquen els tractaments.

Però, Què és un uròleg?

L’uròleg és el metge especialista en el sistema urinari (masculí i femení) i el de l’aparell reproductor masculí. És qui s’encarrega de tractar malalties com les litiasis renals, els problemes vesicals i prostàtics, les infeccions d’orina o els problemes sexuals masculins…

  • Té una labor oncològica, amb la detenció de tumors de bufeta, testicles i en la pròstata. Cal pensar que el càncer de pròstata és curable si es detecta primerencament, és asimptomàtic, no avisa! I quan avisa pot ser massa tard.
  • També tracta altres patologies vinculades a l’aparell urinari, com les pèrdues o infeccions d’orina.
  • L’obstrucció benigna de pròstata, encara que és més freqüent a partir dels 50 o 60 anys, també pot aparèixer als 40. Tractar aquesta malaltia des dels seus primers símptomes prevé complicacions i pot reduir la necessitat d’una operació.
  • Podeu consultar qualsevol tema sexual com per exemple la disfunció erèctil, l’ejaculació precoç o la falta de desig sexual.
  • També podeu preguntar sobre aquells problemes escrotals o peneanos que sempre us han preocupat com aquest testicle que a vegades puja a l’engonal, aquest bony sobre la pell de l’escrot, aquestes perlites per sota del gland o aquesta lleugera curvatura del penis cap a un costat…

Com serà aquesta primera consulta?

És trist però en general quan un pacient acudeix per primera vegada, ja porta al seu cap alguna consulta sobre una possible malaltia. I en molts casos és la seva company/a de viatge qui empeny a fer el primer pas.

A la primera visita, l’especialista realitza una petita entrevista al pacient per a conèixer altres possibles patologies o antecedents i així completar l’historial mèdic. Ens pregunta sobre els hàbits urinaris i sexuals del pacient, i fa una exploració física que abasta el penis, els testicles i la pròstata. El normal és fer el primer tacte rectal perquè l’uròleg determini si tot està correcte o no. Si això és el que us fa por, només dir que dura uns 30 segons i que no fa mal.

L’especialista pot recomanar fer una anàlisi de sang, una ecografia urològica, una fluxometria o una biòpsia de la pròstata, per a completar encara més el diagnòstic. Si es detectessin alteracions del desig sexual, l’erecció o l’ejaculació, el metge també pot dur a terme altres estudis com poden ser analítiques per a valorar nivells hormonals, proves d’imatge per a observar la integritat del tracte uretral o avaluar el funcionament vascular del penis per si hi hagués problemes d’erecció.

i les dones?

Si, convé remarcar que les dones també han de dirigir-se a aquest especialista en cas de patir un trastorn tan freqüents com la incontinència urinària, detectar la presència de sang a l’orina o molèsties a l’orinar, són símptomes que alguna cosa no marxa bé i que cal posar-se en mans de l’uròleg.

Ja ho veieu, l’uròleg és un metge més. Cal que els homes acabin amb la seva reticència a realitzar-se una revisió mèdica urològica i ho vegin com una visita rutinària a partir d’una certa edat. Una visita que els pot aportar un benefici per a la salut i una millor qualitat de vida.

Així que fora pors!

 

Datos curiosos urología
curiosidades estadísticas urología

 

Curs de SVB amb ús de DEA

Curs SVB + DEA
Curs de Suport Vital Bàsic amb ús de Desfibril·lador Extern Automatitzat

 

Proper Curs de Suport Vital Bàsic amb ús de Desfibril·lador Extern Automatitzat

Enguany tornem a impartir el curs de Suport Vital Bàsic amb ús d’un Desfibril·lador Extern Automatitzat. El primer es durà a terme el dia 5 de desembre al Centre Mèdic Montcada. També està previst un curs de reciclatge per refrescar els continguts.

Si has arribat fins aquí, és que estàs interessat a saber més i vols més informació per a realitzar el Curs de SVB i DEA.

No tens perquè ser professional sanitari ni tenir titulacions prèvies relacionades amb primers auxilis o salvament i socorrisme. Només es precisen la inquietud i les ganes per aprendre una cosa molt pràctica i necessari per a la vida quotidiana. Cada vegada més desfibril·ladors estan sent instal·lats en llocs públics i és per això que cada vegada és més necessari formar a la població en el seu maneig, entre moltes altres habilitats. També és molt interessant per a personal sanitari o treballadors de l’àmbit sanitari, mestres, monitors d’escoles i activitats esportives o d’oci, fisioterapeutes, etc. que és podem trobar amb situacions d’emergències.

L’objectiu d’aquest curs semi-presencial és aportar els coneixements i les destreses necessaris per realitzar una primera atenció de la parada cardíaca fins al moment de l’arribada dels equips especialitzats. En aquesta formació aprendrem a usar desfibril·ladors externs i el suport vital bàsic, segons les últimes recomanacions d’emergències. Es tracta d’un Títol Oficial Acreditat pel Consell Català de Formació Continuada.

A causa del moment especial que estem vivint amb el tema Covid, es realitzarà en grups reduïts durant tot l’any que ve i és realitzarà una part no presencial de 2h on-line a través de l’aula virtual del CCR i una altra 4h presencials, on s’abordarà la part pràctica.

Continguts

  • Introducció i conceptes fonamentals.
  • Cadena de supervivència.
  • Guies d’actuació SVB + DEA.
  • Obertura de via aèria en Suport Vital.
  • Desfibril·lador extern automàtic.
  • Seguretat.
  • Aspectes ètics, legals.
  • Simulacions integrades.

 

Si està interessat en el curs és necessari inscriure’s en: natyparu@yahoo.es, Indicant les seves dades per a posar-nos en contacte i poder formalitzar la reserva del curs.

Dia Mundial de la Diabetis: La infermera i la diabetis

La infermera i la diabetis

#LasEnfermerasMarcanLaDiferencia

Dia Mundial de la Diabetis

Com cada any, el dia 14 de novembre es commemora #DíaMundialDeLaDiabetes. La intenció és contribuir a generar a tot el món una major consciència i coneixement del problema que suposa la malaltia. Va ser instituït per iniciativa de la Federació Internacional de la Diabetis (FID) i l’OMS per ser l’aniversari del naixement de Frederick Banting, qui, juntament amb Charles Best, va tenir un paper determinant en el descobriment en 1922 de la insulina.

El cercle blau és el logotip a nivell mundial amb el qual es vol donar a conèixer la malaltia. Té un significat positiu, en moltes cultures, el cercle simbolitza la vida i la salut. El color blau representa el cel que uneix a totes les nacions i és el color de la bandera de Nacions Unides. El cercle encarna la unitat de la comunitat internacional en resposta a l’augment de persones afectades per la diabetis.

Enguany el lema és “La infermera i la diabetis” per a visibilitzar la labor del personal d’Infermeria i d’altres professionals sanitaris, demostrant que és cada vegada més important la seva implicació en el control d’aquesta malaltia silenciosa que continua augmentant dia a dia cada any. En 2019 vivien 463 milions (1 de cada 11) d’adults amb diabetis i s’espera que en 2030 augmenti fins als 578 milions. I el que és pitjor 1 de cada 2 adults amb diabetis està sense diagnosticar.

El personal d’infermeria sol ser el primer professional amb qui interactua el malalt de diabetis. Són els encarregats de la cura, establint una relació propera, permetent avaluacions periòdiques, observació de l’estat i derivació a l’endocrí o altres professionals, possibilitant un diagnostico d’hora que asseguri nous tractaments ràpidament. Té un enfocament per tant multidisciplinari, i intervé de manera directa en diferents etapes de la vida del pacient, especialment en aquells amb patologies cròniques.

També tenen una labor atenció molt important; d’una banda donant suport psicològic i per un altre una part educativa. En la part educativa és crucial la formació per a l’autocontrol, els consells de nutrició, vitals per a mantenir la malaltia a ratlla, i també el treball en la prevenció i conscienciació per a combatre els factors de risc dels malalts amb diabetis tipus 2.

La persones que viuen amb diabetis necessiten suport per a comprendre la seva condició de malalts i aprendre a viure amb ella. Aquest suport ajuda a detectar una altra sèrie de malalties que es poden associar a la diabetis com per exemple: impotència sexual, neurópatías, problemes oculars, de circulació, de ronyó i fins i tot l’anomenat peu de diabètic (portar un control de l’estat dels peus permet evitar riscos greus com l’amputació).

Una visita regular al personal d’infermeria pot suposar un diagnòstic primerenc I permet controlar altres malalties subjacents, ser derivat a altres professionals, com per exemple; visites al podòleg, revisions oculars, analísis…

Conegui el seu risc a la diabetis tipus 2

En el link que adjuntem la FID ha creat una avaluació del risc de diabetis en línia, l’objectiu de la qual és predir el risc que un individu desenvolupi diabetis tipus 2 en els pròxims deu anys.

La prova triga només un parell de minuts a completar-se. És una forma ràpida, fàcil i confidencial d’esbrinar el seu risc de desenvolupar diabetis tipus 2.

Començar el test

Posem el nostre gra de sorra

La FID també ha creat una aplicació selfie per a donar a conèixer a l’opinió publica el significat del cercle blau reforçant el seu paper com a mitjà per a atreure l’atenció cap a aquesta malaltia. Per a això, la FID va presentar una divertida manera de promocionar el símbol blau: a través de la seva nova aplicació ‘Selfie’ del DMD.

I volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa i que ho compartiu a través de les xarxes, la imaginació és el límit

Aquests són els consells que dóna la IDF sobre com realitzar la teva ‘selfie’ del cercle blau:

  1. Descàrrega l’aplicació del teu dispositiu IOS o Android
  2. Permet al Dia Mundial de la Diabetis que faci servir la foto perquè es pugui compartir en la pàgina de Facebook
  3. Fes una ‘selfie’ o selecciona una foto de la teva galeria d’imatges
  4. Mou el cercle blau al voltant de la imatge. Usa la teva creativitat!
  5. Comparteix el teu ‘selfie’ amb els teus amics i afegeix un missatge personal. link #WDD

Test ràpid que detecta el virus en 15 minuts

Test Antígen en 15 minuts
Test Nasofaringi – test Antígens – test ràpid

 

Test ràpid que detecta el virus en 15 minuts

En aquests moments, tornem a tenir problemes amb els contagis per la segona ona de Covid-19, a més, a arribat el fred, la grip, i hem de sumar que a curt termini no s’espera una vacuna. Tot això ha portat a implementar mesures que restringeixen la mobilitat tant de manera perimetral com en els horaris, amb tocs de queda nocturns, prohibició d’activitats socials de més de 6 persones i recomar la necessitat de responsabilitat.

També tenim alguna notícia encoratjadora, que s’ha produït a les últimes setmanes amb l’aparició d’una nova eina per a reduir la transmissió del coronavirus que permet la detecció de brots i facilita l’anàlisi a gran escala amb rapidesa i fiabilitat, són els anomenats test ràpids d’antígens, que des d’aquest Dilluns ja estan disponibles en el Centre Mèdic.

Per a què serveixen aquest tipus de proves diagnòstiques?

El test ens permet realitzar anàlisis freqüents, a gran escala, són portàtils, escalables i fàcils d’usar per tractar d’identificar a les persones que, amb símptomes o sense ells, podrien ser contagiosos en aquest moment. Per les característiques d’aquesta mena de prova fa que sigui molt interessant per a àmbits com l’educatiu, sanitari, sociosanitari… ens permeten l’exclusió d’una persona, (per exemple, d’un esdeveniment en un espai tancat) reduint el risc de propagació, per tant de transmissió i d’infecció a la resta dels assistents. I ens ha donat una treva per tornar a la “normalitat”.

Aquestes proves ens permeten d’una manera ràpida valorar si és Covid o alguna altre infecció respiratòria. A més, obtenim el resultat al mateix centre o punt sanitari sense haver d’esperar la resposta diversos dies, en uns 15 minuts podem saber si existeix o no infecció activa, i començar abans el possible aïllament domiciliari o la quarantena.

Com funcionen? Aporten fiabilitat?

Els test d’antígens detecten una proteïna del virus per a determinar si algú està actualment infectat. La prova consisteix a recollir una mostra mitjançant un hisop nasofaringi, això és, el tracte respiratori superior. És un procediment similar al d’una PCR, però sense necessitat d’analitzar el resultat al laboratori.

Aquests test han estat aprovats per les agències reguladores, presenten una sensibilitat del 93,3% i una especificitat del 99,4% en persones amb sospites d’haver estat exposades al virus o que presentaven símptomes en els set dies previs. Autoritzat per al seu ús per professionals sanitaris, no requereix instrumentació.

Com poden contribuir a la situació?

  • Incrementar el nivell d’accés a les proves. No requereixen laboratoris sofisticats per a la seva realització. Es fan en qualsevol lloc.
  • Són més barates, per la qual cosa es podrien realitzar proves a la població amb major freqüència. 
  • Permeten incrementar l’escala de les anàlisis i realitzar proves massives a milions de persones per a reduir el risc de propagació de la malaltia
  • Indicat per als qui hagin estat en contacte estret amb una persona que doni positiu en Covid i no tinguin símptomes.

Llavors que passa amb els PCR i proves serològiques?

Els test d’antigen NO serveixen per a reemplaçar a les PCR o serològics com a proves de garbellat. És una prova que s’ha de complementar i que gràcies al seu disseny són senzilles d’interpretar. Reflecteixen millor la fase de contagi, perquè l’antigen reconeix replicació viral activa mentre que les PCR són més completes, identifiquen fragments del genoma del coronavirus, fins i tot quan aquest ja ha deixat de ser contagiós.

Encara que les dues proves tenen una semblances incomoda i molesta, la manera en què es pren d’exsudat nasal. Esperem que en un futur pròxim puguin ser realitzades amb saliva que és menys molest i més fàcil.

Amb tot això, unes festes nadalenques amb la família s’albira com a possible y sense risc de coronavirus.

Sense por, parlem del càncer de mama

Lluita contra el càncer
La detecció precoç és la millor manera de vèncer el càncer

 

Sense por, parlem del càncer de mama

Cada any, el 19 d’octubre es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, des del Centre Médic volem fer un recordatori del nostre compromís i el de tota la societat en la lluita contra aquesta malaltia. El càncer de mama no acaba només aquest dia, ni en totes les accions que es realitzen durant el mes d’Octubre, per això volem des d’aquí concienciar, realitzant una sèrie d’articles que ens permeti conèixer una mica millor aquesta malaltia, i ajudar a perdre la por. La AECC ens recorda al seu web que el càncer de mama “és un dels tipus de tumors més investigat i que té un major taxa de supervivència, al voltant del 90%”.

Podem continuar donant més dades, per exemple que la probabilitat de desenvolupar càncer de mama essent dona és d’1 de cada 8 però… és una lluita, per això el coneixerem una mica millor i veurem que no és tan brau.

La paraula amb “C”

El càncer de mama és un tumor maligne que s’origina en el teixit de la glàndula mamària, algunes cèl·lules decideixen créixer de manera anormal. Aquestes cèl·lules es divideixen més ràpid que la resta de cèl·lules saludables, es multipliquen i acumulen, formant el tumor. A més a més, les cèl·lules poden dispersar-se (metàstasis) per la mama fins als ganglis limfàtics o a altres parts del cos.

La pregunta del milió: Per què?

No hi ha una resposta única, ara com ara l’origen del càncer és desconegut.

No es pot afirmar que el càncer de mama afecti una mena de dona determinat encara que hi ha innombrables estadístiques que han permès identificar els anomenats factors de risc.

Malgrat que sembla una loteria, hi ha dones amb càncer de mama que no presenten cap factor de risc, i altres que sí que el presenten i no desenvolupen la malaltia. Això ens porta a pensar que no és només una causa si no un conjunt d’elles o bé, que alguns d’aquests factors tenen més importància que uns altres.

Quins són els factors de risc? Afecten tots per igual?

Segons les dades extretes dels estudis, aquests són alguns d’ells.

  • Ser dona i l’edat.
  • Menstruació precoç i menopausa tardana.
  • Absència d’embarassos.
  • Embaràs tardà.
  • Predisposició genètica (història familiar).
  • Tenir diagnosticada alguna malaltia de la mama (mastopatia).
  • Exposició a radiacions ionitzants.
  • Ús de teràpia hormonal substitutiva després de la menopausa.
  • No portar hàbits de vida saludables. Nul exercici físic, consum d’alcohol excessiu, tabaquisme, dieta no equilibrada o obesitat.
  • No acudir a les revisions periòdiques.
  • Estrès.

Encara cal molta més cura si hi ha:

Predisposició genètica, significa que es transmet per herència, tenim antecedents familiars de patir aquesta malaltia i suposa un risc d’entre 5% i un 10% en els casos en els quals s’ha diagnosticat. Suposa ser portadora de mutacions d’alguns gens (BRCA1 i 2 i altres). A més, són rellevants quan hi ha més de dos antecedents familiars directes (mare i germana), especialment si han presentat càncer de mama a una edat jove.

Predisposició hormonal, vol dir que tenim uns certs trastorns endocrins. Per anatomia la glàndula mamària femenina està sotmesa a l’estímul constant a causa de les hormones (els estrògens i la progesterona) però la culpa la tenen sobretot els estrògens, que no estan complint correctament la seva funció durant el temps que es relaciona amb la resta de factors de risc (ex., edat, estrès..), per això és tan important estar atents a canvis que es poden produir als pits.

Què es pot fer?

Estar atents, detenció precoç i prevenir, a més conèixer els símptomes, realitzar autoexploracions periòdiques i en cas d’observar protuberàncies o altres signes anòmals a les mames, acudir el més aviat possible al metge. És important posar solució el més aviat possible.

És fonamental realitzar revisions periòdiques amb especialistes que incloguin la mamografia. La mamografia és la tècnica més eficaç per a detectar anomalies, avançant-nos fins i tot 2 anys, abans que siguin palpables o que apareguin els possibles símptomes. Són molt necessàries perquè ens permeten detectar el càncer en estadis precoços, quan són més fàcils de tractar.

Però símptomes, tipus, autoexploracions, exploracions ginecològiques, les mamografies i altres proves diagnostiques, es mereixen un article a part.

Algunes Curiositats

Els homes poden patir càncer de Mama?

Si, ells també, encara que té una incidència molt més baixa que les dones.

Què és una glàndula mamària?

L’interior de la mama es compon d’una sèrie de glàndules mamàries de major i menor grandària, connectades entre si per uns conductes fins (galactòfors) que presenten l’aparença de rams.

Què és la metàstasi?

Les metàstasis són grups de cèl·lules tumorals que es disseminen pel cos i s’allotgen en llocs diferents a aquell en què es va originar el tumor.

Metàstasis limfàtiques o ganglionars: Allotjament de les cèl·lules tumorals en els ganglis limfàtics (via limfàtica).

Metàstasi a distància: Allotjament de les cèl·lules en altres òrgans o parts del cos (pulmó, fetge, ossos, cervell…), transportades per la sang (via hemàtica).

L’edat és un altre risc?

En les dones si, solen aparèixer entre 35 i 80 anys, encara que el risc augmenta en la franja dels 45 als 65 (la majoria de campanyes de detecció precoç estan dirigides a aquest sector). Això succeeix en els períodes on hi ha canvis hormonals més importants (peri i post-menopausa) i la incidència continua augmentant en envellir.

La millor lluita és la detecció precoç!

 

Test per a la detecció de la Covid-19

blog-foto-cat

Actualment la detecció de  la COVID-19 es fa mitjançant dos tipus de proves: les PCR i les anàlisis serològiques.

Sembla que tornem a la “normalitat” amb una possible segona onada. Una de les mesures que s’hauria d’adoptar, tant per part d’empreses com de particulars, és la realització de proves que ens permetin saber si estem o hem estat infectats per SARS-*CoV-2 (virus causant de la malaltia Covid-19).

Aquest virus té un període d’incubació que oscil·la entre 3 i 7 dies entre el contagi i l’inici dels sintomas. És important destacar que el quadre clínic de la infecció és molt variable i a més per a complicar-lo més, existeixen pacients asimptomàtics, que donen PCR positives i són capaces de transmetre la malaltia sense ser-ne conscients. Tot això dificulta el seu diagnòstic i control, per això és tan necessària la realització d’aquests test per a estudiar la seva traçabilitat i així poder determinar els focus de contagi.

A continuació expliquem les diferències:

Test PCR o Reacció en Cadena de Polimerasa

Aquests test es realitzen mitjançant una presa de mostra nasofaríngia i detecten material genètic del virus (ARN).

Un resultat PCR positiu indica la presència del virus a l’organisme en aquest moment. Han d’analitzar-se en un laboratori amb la infraestructura adequada, i ser interpretades per un especialista en Microbiologia Clínica.

És una prova molt valguda per al seguiment de pacients infectats i recomanar mesures d’aïllament fins a l’obtenció de resultats negatius, però cal tenir en compte que el major rendiment és d’uns 3 dies abans de l’inici dels símptomes fins als 10-15 dies. Una vegada passat aquest període poden quedar rastres del virus en les cèl·lules epitelials del tracte respiratori durant un període més llarg, podent continuar donant un resultat positiu

Test serològics: qualitatius i quantitatius

Els test serològics es fan a partir d’una mostra de sang amb una sensibilitat de fins al 90%.

El nostre sistema immunològic lluita i és capaç de detectar agents externs, desenvolupant anticossos específics per a lluitar contra el virus: les immunoglobulines. Són unes proteïnes que reconeixen, capten i bloquegen els virus perquè els limfòcits (les cèl·lules del sistema immune) els reconeguin i els eliminin. Les persones que han estat en contacte amb el virus, desenvolupen una resposta a la infecció generant anticossos.

Els anticossos són la resposta immunitària del nostre organisme, s’hagin desenvolupat símptomes o no. Per tant aquesta prova el que detecta són els anticossos produïts pel nostre propi organisme.

Una persona contagiada de COVID-19 no dóna positiu de manera immediata al contagi, sinó que requereix almenys 3 – 4 dies per a fer-ho, ja que l’organisme triga un temps a produir els anticossos

Els tests serològics mesuren els nivells de Inmunobglobulina M (IgM), que és el primer anticòs que fabrica el cos per a combatre una nova infecció i la Immunoglobulina G (IgG): La seva presència indica l’evolució de la infecció.

Volem recomanar-li que davant qualsevol dubte demani Cita prèvia tant per a realitzar el test com per a una consulta amb el nostre metge de capçalera/família.

Significats resultats test COVID
Com interpretar els resultats del PCR i Test Serològics

 

CURS SUPORT VITAL BÀSIC + DEA

Des del Centre Mèdic les Moreres i Centre Mèdic Montcada, us volem comunicar que a partir d’aquest mes d’Octubre comencem a impartir cursos de Suport Vital Bàsic amb ús d’un Desfibril·lador Extern Automatitzat, DEA.

Aquest curs va adreçat a qualsevol persona que estigui interessada, per tant a la població general, però especialment al personal sanitari o treballadors de l’àmbit sanitari, mestres, monitors d’escoles i activitats esportives o de lleure, fisioterapeutes, etc.

Si esteu interessats en el curs cal que us inscribiu a: cmmoreres@cmmoreres.com, indicant les vostres dades per a posar-nos en contacte i poder formalitzar la reserva del curs.

Es tracta d’un Títol Oficial Acreditat pel consell català de formació continuada.

 

Poster RCP

DIA MUNDIAL CÀNCER DE MAMA 2017

lazo-rosaEn el dia Mundial del Càncer de Mama que es celebra cada 19 d’octubre us volem recordar el nostre recolzament i la nostra implicació en la lluita contra el càncer de mama. Per tant un any més a l’octubre ens tenyim de rosa amb motiu de la celebració d’aquest dia.

El dia 19 d’octubre és un dia que serveix com a recordatori del compromís de la societat en la lluita contra aquest tumor, ja que és un dels més freqüents.

L’objectiu d’aquesta celebració és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia que, anualment, afecta més de 5.300 dones a Catalunya.

Concienciar a les dones sobre la importància de conèixer les tècniques d’auto-exploració mamària, les revisions periòdiques i la mamografia són fundamentals per a poder detectar-lo a temps.

El diagnòstic precoç és vital doncs d’ell depenen les possibilitats de curació, que poden ser del 100% si es detecta a temps.

cancer mama 2017 CANCER MAMA BASELGA 1 CANCER MAMA BASELGA 2